“Aquí tenim el noi, senyors!
Aquí el tenim, molt enfangat, molt ronc, molt esparracat.” ...
“Nom, Jo. Res més que sàpiga a continuació. No sap que tothom té nom i cognom. Mai no havia sentit una cosa així. No sap que Jo es un abreujament d’un nom més llarg. Creu que per a ell ja és prou llarg. No ho considera cap mancança. Lletrejar-lo? No. No en sap. Sense pare, ni mare, ni amics. Mai no ha anat a l’escola. Què és una llar? Sap que una escombra és una escombra, i sap que està mal fet dir mentides. No recorda qui li explicà això de l’escombra o les mentides, però ho sap. No pot explicar exactament el que li passaria després de mort si diu una mentida als cavallers d’aquí, però creu que seria alguna cosa molt dolenta per castigar-lo i li estaria bé ... per tant dirà la veritat.”